TMB: el nostre viatge
Itinerari
Etapa 0: Les Houches – Col du Voza
Etapa 1: Col de Voza – Refuge de la Balme
Etapa 2: Refuge de la Balme – Les Chapieux
Etapa 3: Les Chapieux – Courmayeur
Etapa 4: Courmayeur – Tronchey
Etapa 5: Tronchey – La Fouly
Etapa 6: La Fouly – Col de Forclaz
Etapa 7: Col de Forclaz – Argentière
Etapa 8: Argentière – Les Houches
Diari
Etapa 0: Les Houches - Col du Voza
Després de conduir tota la tarda d’ahir i molta estona del matí, arribem a Les Houches, el punt d’inici oficial del TMB. Aparquem el cotxe al parking habilitat i comencem a caminar. Abans, busquem alguna font on omplir les cantimplores però no en trobem cap i demanem a una botiga si ens deixa omplir-les amb la famosa tap water francesa. Ja carregats del tot, comencem a caminar cap a Col du Voza.
El camí fa molta pujada i anem lents, pensem que és el començament i que ens hi anirem acostumant (pista: no). Arribem a Col du Voza al cap d’una o dues hores de pujada intensa. En principi aquí és on volíem dormir la primera nit però veiem que és complicat acampar-hi: hi ha un refugi amb el que ens sembla el seu jardí i fins i tot una estació de tren. En principi a França es pot fer acampada lliure a tot arreu, exceptuant zones privades, com és el cas.
Com que no és massa tard i estem motivats, seguim caminant, ara de baixada, amb l’objectiu de trobar algun lloc on passar la nit. Ens trobem amb el primer problema i és que gairebé tot són camps o jardins privats, fins i tot a algun refugi ens diuen que no ens deixen acampar a la vora. No parem de veure cases i pobles i es comença a fer tard, quan finalment trobem un petit espai on podem estar còmodes. No massa convençuts però veient que és l’única opció que ens queda, plantem la tenda i ens instal·lem per passar la nostra primera nit.
Al cap d’una estona arriba un grup de francesos que ens demanen si també poden dormir allà. Ens quedem tranquils, ara ja no som els únics. Ens expliquen que és la seva última nit del TMB i aprofitem per demanar consells de la ruta i de llocs on poder dormir còmodes.
Comencem a cuinar el nostre primer sopar del TMB: macarrons amb tomàquet i tonyina (nyami). Encara no és fosc quan tothom comença a posar-se dins les tendes i dormir. A nosaltres ens costa una mica agafar el son tan d’hora, però ens anem adormint i mentalitzant per a demà: serà el primer dia sencer de caminada.
Etapa 1: Col du Voza - Refuge de la Balme
Ens despertem de la nostra primera nit al TMB, sense saber que serà l’únic matí tranquil en uns quants dies. Mentre desmuntem la tenda comencem a preparar l’esmorzar: cafè soluble i porridge d’avena. Ens ho prenem amb calma, potser massa, i cap a les 8 del matí comencem a caminar direcció Les Contamines.
Ens sorprenen les cases (o mansions) i el paisatge de tot el camí, envoltat de verd, animals i rius i rierols per tot arreu. Arribem relativament d’hora a Les Contamines, on parem a comprar al supermercat. Ens sembla un poblet molt “cuqui” i ple de gent, amb botiguetes de muntanya i un entorn realment preciós. De seguida arribem al càmping on en teoria havíem de passar la nit, però com que és molt d’hora i ahir vam fer una mica més de camí de què ens pensàvem, decidim seguir caminant i fer un tros de la pujada de demà.
Parem a dinar a un lloc idíl·lic: la Notre-Dame de la Gorge, una església molt ben posada i amb molta gent descansant, caminant o anant en bici. Ens sembla un ambient molt sa i respectuós amb la natura. El dia ens acompanya: fa Sol i aprofitem per rentar algunes peces de roba brutes. Dinem un entrepà de fuet i després de descansar una estona decidim seguir caminant, tenim uns 500 metres de desnivell positius per endavant fins a arribar al Refuge de la Balme, on hi ha una zona d’acampada lliure.
De camí, ens segueix sorprenent el paisatge, però el Sol comença a amagar-se darrere d’uns núvols força lletjos que no ens fan gaire gràcia. Aconseguim arribar a la zona d’acampada cap a les 15 h, i ens informen que no podem plantar la tenda fins a les 19 h, encara que plogui. Només podem saltar-nos la “norma” en el cas que faci una gran tempesta. A la zona d’acampada hi ha diversos grups esperant, com nosaltres, que sigui l’hora de poder-nos instal·lar tranquils. Va plovisquejant, però com que no és una “senyora tempesta” ningú s’atreveix a muntar la tenda, fins que arriba un moment que considerem que plou suficient per a posar-nos les piles. Tothom més o menys alhora treu pals i tendes i en un moment hi ha tot el campament muntat. Aprofitem per passejar una mica amb la tranquil·litat de que no es mullarà tot, fem algunes fotos i comencem a fer el sopar.
Veiem que la majoria de companys sopen menjar preparat fàcil de cuinar, mentre que nosaltres comencem a pelar patates, triar mongeta tendra i bullim tota la verdura per sopar com reis. Aprofitem també per beure un te abans d’anar a dormir. Avui estem una mica més cansats i no ens costa tant agafar el son.
Etapa 2: Refuge de la Balme - Les Chapieux
Ens despertem sentint el soroll de la pluja a fora, tal i com deia la previsió del temps. Revisem els mòbils i constatem que ha de ploure durant tot el dia, per tant, ens hem d’espavilar i assumir que ens mullarem. Comencem a fer motxilles i vestir-nos dins la nostra tenda de mig metre d’alçada intentant no tocar les parets ni el sostre per evitar mullar-nos a dins i sortim a fora quan ho tenim tot més o menys a punt. Tan ràpid com podem, desmuntem la tenda i la guardem a la motxilla. En poca estona ja hem quedat ben molls.
Decidim que esmorzarem quan hàgim avançat una mica més i comencem la pujada que ens toca avui fins al Col de Bonhomme. Tot i la pluja i que no tenim vistes de gairebé res del voltant, és encoratjador anar caminant i veure tantes persones que estan fent el mateix que nosaltres. La pujada se’ns fa molt llarga i quan arribem al coll tenim fred, no veiem absolutament cap paisatge i descobrim que encara ens queda un bon tros de camí. La nostra idea era fer una variant del TMB que ens permetia estalviar-nos una mica de desnivell, però ens han comentat que, amb pluja, la baixada pot ser perillosa. La veritat és que estem poc animats i decidim seguir la ruta normal i potser agafar un autocar que ens porti un tros de camí.
La ruta segueix per un camí no massa arreglat on ens creuem amb bicicletes (no feu el TMB amb bicicleta), cavalls i molta gent caminant fins a arribar al Refuge de la Croix de Bonhomme. Allà comencem a baixar fins a Les Chapieux. Igual que la pujada, la baixada se’ns fa molt llarga: hem esmorzat poc i malament i tenim ganes d’arribar i molta gana.
Quan aconseguim arribar a Les Chapieux veiem que la zona d’acampada està la mar de bé: hi ha una petita caseta amb un lavabo i un petit porxo i força terreny on acampar. Estenem la tenda per assecar-la i ens alegrem de veure que, tot i que està molt molla, s’asseca ràpidament. Dinem el nostre típic entrepà de fuet i aprofitant que surt una mica el sol comencem a muntar el campament: roba estesa, motxilles desfetes i tenda organitzada. Fins i tot tenim temps suficient per anar a fer una cervesa al bar de davant mentre veiem com van arribant altres “randonners” que ens hem anat trobant pel camí.
Quan es comença a fer més tard, fem el sopar: cous-cous que portàvem preparat des de casa en un mix. Quina és la nostra sorpresa quan just acabant d’escalfar l’aigua es torna a posar a ploure. Ens refugiem al porxo de davant del lavabo i acabem de sopar allà mateix. Anem a dormir no massa motivats per a demà: ha de seguir plovent tot el dia.
Etapa 3: Les Chapieux - Courmayeur
Tal i com temíem, ens despertem amb la pluja que ens ha acompanyat durant les últimes 24 hores. Tenim sort que a l’hora de sortir de la tenda i fer motxilles para una estona que aprofitem per fer-nos el nostre estimat porridge i guardar les coses amb una mica de tranquil·litat. L’estona de “relax” no dura massa: quan tenim gairebé tot guardat i el porridge a mig fer torna a ploure, aquesta vegada amb força intensitat. El porxo del lavabo està ple i anem a buscar un altre lloc per acabar d’esmorzar i recollir: ens fan fora ràpidament. Acabem de preparar-nos mentre veiem que no para de ploure, i ens plantegem seriosament agafar un autocar fins al Refuge des Mottets, que ens estalviaria un tros de camí. Veient com està la previsió del temps, decidim que ens mullarem igualment amb autobús o sense i finalment comencem a caminar per fer tota l’etapa a peu: no serà la pluja qui no ens deixarà completar el TMB.
Anem esquivant tolls i rierols durant força estona, en una pujada que comença suau fins al refugi. Un cop allà, arriba el moment dur del dia: pujar fins al Col du Seigne. Com que no veiem paisatge i si parem ens mullem, és fàcil anar fent. Segueix plovent i plovent i arribem a dalt cansats i amb cap vista com a premi, només molt vent i fred. Sense gairebé ni parar per fer una foto comencem a baixar: hem passat la primera frontera de la ruta i entrem a Itàlia, que ens dona la benvinguda amb una mica de sol i paisatge. Això fa que la baixada fins a Courmayeur sigui l’estona més agradable que hem passat de moment. Ens anem assecant, veiem muntanyes i el més important: el cel blau.
Passem pel Rifugio Elizabetta, a prop d’on dinem ràpidament intentant evitar el vent i seguim fins a Courmayeur. Ara sí que agafem una variant del TMB, perquè a Itàlia està prohibit fer acampada lliure, hem d’anar a càmpings i això vol dir que hem d’adaptar una mica el recorregut per a poder dormir. Seguim baixant i caminant durant una estona que se’ns fa molt llarga i després d’una última baixada duríssima per una pista d’esquí arribem al càmping L’aiguille Noire.
Ens sorprèn cap a bé: ens podem dutxar en condicions i fins i tot hi ha una rentadora i una assecadora per tornar a tenir roba neta i polida. Comprem arròs preparat al supermercat del càmping mateix i, tot i que no ens queda gens bo, ens el podem menjar en una sala amb taules i cadires i on no fa fred: tot un èxit.
Avui sí que anem a dormir ben animats i motivats per a demà.
Etapa 4: Courmayeur - Tronchey
Ens llevem i esmorzem a la zona del càmping habilitada per menjar: per fi un dia llevant-nos tranquils, fins i tot fem les motxilles en una taula per evitar la humitat del terra. Comencem a caminar tard, avui tenim una etapa força curta fins a Tronchey i és principalment per una carretera secundària. La ruta comença de baixada fins a arribar al poble de Courmayeur. Per la carretera gairebé no veiem cotxes passar, el que sí que veiem mentre caminem és el túnel que travessa tot el massís del Mont-Blanc fins a Chamonix. Arribem a Courmayeur al cap d’una hora i poc molt tranquil·la. Decidim que anem molt bé de temps i anem a fer una volta pel centre del poble. Realment és bonic i aprofitem per fer un cafetó i un pain-au-chocolat i mirar les 4 botigues de muntanya que hi ha. Fins i tot ens plantegem agafar el telefèric que et porta fins a la glacera del Mont-Blanc però ens sembla massa car pagar 55€ i seguim amb la nostra ruta. Ha sigut un gran encert fer l’etapa curta el dia que passem per Courmayeur: és un poble molt bonic i on es pot passar una estona passejant encara que sigui amb motxilles i pals.
Seguim caminant per una altra carretera on només hi ha pàrquings i un servei d’autocars molt ben muntat que et porta fins a gairebé tot arreu de la Val Ferret, en un futur segur que vindrem a Courmayeur per fer excursions d’un dia per aquesta vall espectacular. La nostra sorpresa més gran és quan comencem a sortir de Courmayeur i veiem el Mont-Blanc. Com que havíem estat envoltats de pluja, boira i núvols durant tots els dies previs, no havíem pogut observar la magnificiència d’aquesta muntanya. Al cap d’una estona arribem a Tronchey, una zona força pija on hi ha el càmping on hem de dormir avui. Arribem i dinem al Sol, aprofitem per fer una migdiada, assequem les tenda… la rutina de cada dia. Un cop descansats ens dirigim cap a dutxar-nos, però resulta que s’ha de pagar per tenir aigua calenta. Per si algú no ens coneix prou: pensem que l’aigua no estarà taaaaaant freda. Tot i que al principi és dur, ens podríem acostumar a les dutxes d’aigua gelada.
Aprofitem la tarda per llegir, anar a fer una volta i descansar.
Nota: l’etapa del dia 4 no segueix el TMB oficial, ja que a Itàlia és complicat dormir amb tenda i no abunden els càmpings. Tot i que vam trobar gent al llarg del camí que havia fet acampada lliure, nosaltres vam considerar que era millor intentar organitzar les etapes per a poder anar d’un càmping a un altre encara que això impliqués fer etapes més llargues i altres més curtes.
Etapa 5: Tronchey - La Fouly
Avui ens tornem a reincorporar a la ruta oficial del TMB. És el dia d’acomiadar Itàlia i saltar cap a Suïssa, l’últim dels 3 països que recorre aquest tour. L’etapa comença suau per una pista que va seguint pel fons de la vall fins a Arnouva. Allà comencem a pujar, per arribar al Col Ferret: el sostre de l’etapa d’avui. La pujada és dura però la fem acompanyats per molta gent que ha vingut a fer excursions des d’aquí. Arribem al Refugio Elena cansats i conscients que encara ens queda una llarga pujada. Recuperem forces mentre admirem les vistes: la vall impressionant i glaceres que baixen del massís del Mont-Blanc. Ens quedaríem molta més estona però no podem perdre temps, seguim amunt per una pujada eterna. Se’ns fa dura però aconseguim arribar a Col Ferret, la frontera amb d’Itàlia amb Suïssa.
Fa vent i fresqueta així que comencem amb la segona part més dura del dia: la baixada llarguíssima fins a la Fouly. Trobem un prat amb Sol i aprofitem per dinar abans de seguir baixant i baixant infinitament. Passem per la Peule, un refugi on molta gent es parava a fer una cerveseta amb unes vistes espectaculars.
Un cop a la Fouly, anem a comprar quatre coses per sopar i una mica de síndria en un mini supermercat que trobem i anem cap al càmping les Glaciers. És un càmping enorme i és l’únic que teníem reservat amb antelació perquè sol estar ple, tot i que dubtem que hi hagi cap problema si algú hi va sense reserva. Avui sí, ens dutxem amb aigua ben calenta i aprofitem per rentar la roba que acabarem assecant amb els assecadors de mans dels lavabos (un mal timing).
Sopem i anem a dormir ben d’hora: demà tenim una altra etapa curta i ens estem plantejant ajuntar-la amb la següent. Ho acabarem de veure segons com estiguem però en tot cas hem de sortir preparats per a fer una etapa que pot ser molt dura.
Etapa 6: La Fouly - Col de Forclaz
Ens llevem d’hora i tot i que ens costa una mica activar-nos, esmorzem i comencem a caminar. En teoria l’etapa d’avui acaba a Champex-Lac, però creiem que podem ajuntar-la amb la següent etapa, fins a Trient. La nostra idea inicial era anar a Champex-Lac i el següent dia fer la variant de la Fenêtre d’Arpette, però durant el camí força gent ens ha comentat que és una etapa on s’ha de grimpar i passar per vies amb ferros que poden ser perilloses. No ens fa especial gràcia i creiem que no cal passar-ho malament, i per això ens plantegem ajuntar les dues etapes, sense la variant, per arribar a Trient. Depenent del temps que faci i de com anem de forces, acabarem decidint què fem exactament. De moment, hem d’arribar a Champex-Lac.
El camí d’avui comença tranquil, seguint un riu i força planer. Passem per pobles preciosos (Suïssa és un lloc per repetir), molts prats verds i el dia i el temps ens acompanyen. S’acaba el camí planer i comença una senyora pujada fins a Champex-Lac, almenys ens toca l’ombreta i estem distrets amb una espècie d’estàtues fetes als troncs d’alguns arbres. Arribem a Champex-Lac i ens sorprèn la preciositat del lloc: un llac on s’hi pot estar realment tranquil envoltat d’un paisatge espectacular. Comprem una mica de pa i embotit, se’ns ha acabat el nostre estimat fuet, i alguna cosa pels àpats que ens queden: ens costa un dineral (potser Suïssa no val tantíssim la pena). Tot i que el lloc és preciós i ens hi quedaríem molts dies, estem motivats i seguim amb l’etapa que encara no sabem que se’ns farà ben llarga.
Abans de començar la pujada parem a dinar els entrepans per agafar energia. Hem d’arribar fins al Col de Bovine i després baixar una estoneta fins al càmping que hi ha al Col de Forclaz, abans d’arribar a Trient. Esperem arribar d’hora i trobar lloc al càmping. La pujada fins a Bovine és de les que recordem més llargues: ja portem molts kilòmetres a sobre, però la decisió de fer l’etapa més llarga està presa i hem d’arribar si o si. Com que no ens queda opció, arribem a dalt cansats però contents per haver-ho aconseguit i la baixada fins a Forclaz és lleugereta perquè estem animats. Arribem al càmping amb temps de sobres i encara ens toca una estona el Sol, estona que aprofitem per assecar roba humida i berenar uns quants fruits secs.
Després de dutxar-nos i abrigar-nos, el paisatge ens regala una posta de sol increïble. Hem arribat a la zona més al nord de la ruta i ara ja comencem a tornar per l’altra banda del Mont-Blanc, la sensació és que això s’està acabant. Avui sopem els sobres de menjar liofilitzat del Decathlon que hem vist que tothom menja i que havíem comprat per si de cas. La veritat és que n’esperàvem menys, però seguim preferint les nostres verduretes, el cous-cous o la pasta amb tonyina.
Anem a dormir molt cansats però molt contents per l’etapa d’avui, i pensant a ajuntar més etapes: això ens permetria acabar el TMB en un parell de dies. No sabem si la motivació ens durarà i si les cames ens aguantaran, però en tot cas els ànims estan pels aires.
Etapa 7: Col de Forclaz - Argentière
Com cada dia, comencem el matí amb un cafè i un bon porridge d’avena. L’etapa d’avui comença de baixada fins a Trient, on passem pel costat d’una església rosa que ens crida l’atenció: és l’eglise St Bernard et Environs. En sortir de Trient veiem una carpa que estan preparant per a la UTMB, just abans del càmping del Refuge de la Peuty, on també s’hi pot acampar. Ens serveix com un petit escalfament abans de començar una pujada de gairebé 1.000 metres fins al col de la Balme, on torna a haver-hi la frontera cap a França. El camí és estret i va pujant fent corbes que ens serveixen per saber com anem, fins que comencem a veure el coll. Cada cop fa més calor, excepte quan arribem a dalt, on fa molt vent. Des d’allà tornem a veure el Mont-Blanc en tota la seva esplendor. A partir d’aquí ens queda tota la baixada de l’etapa d’avui, tot i que encara hem de planejar una estona fins a passar el Col de Possettes. Pels més valents es pot acabar de pujar i baixar fins a L’Aiguillette des Posettes, però nosaltres decidim que no cal pujar més per avui.
Dinem arrecerats del vent enmig d’un camp i no perdem gaire temps: hem d’arribar fins a la Trélechamps. La baixada és molt dura i molt llarga fins al refugi on volem dormir. Quan arribem, no trobem cap lloc d’acampada i ens arrisquem a anar fins al poble, on, segons el mapa, hi ha un càmping. No el trobem i hem fet molta baixada, que no estem disposats a tornar a pujar. Sense saber massa què fer, seguim caminant uns 4 km més fins que arribem a l’Argentière, on sí que hi ha un càmping: el càmping Du Glacier d’Argentière.
Just quan hi arribem veiem que s’hi està instal·lant un camionet de pizzes: chez Fanfoué. Tot i que hem sortit una mica de la ruta i dels nostres plans, ens fa moltíssima il·lusió la notícia de les pizzes. Aprofitem per rentar roba a les instal·lacions, ens fem una bona dutxa i sopem el que és el millor sopar del TMB.
Amb la motivació de les pizzes, ens plantegem acabar el tour demà. Anem a dormir amb aquesta idea al cap, tot i que som conscients que ens pot esperar un dia molt dur.
Etapa 8: Argentière - Les Houches
En principi la ruta d’avui ens fa tornar fins a Trélechamps, però l’Edu ha trobat una variant des de l’Argentière que va directament cap a la Flégère. Ahir ja vam passar per l’Argentière i podríem agafar un autocar que ens portés just on comença el camí, però no volem agafar un transport l’últim dia, després d’haver fet totes les altres etapes caminant encara que les condicions no fossin les millors. Comencem el camí de pujada seguint l’itinerari marcat per passarel·les de fusta, escales i alguna corda pel mig d’un bosquet i seguint les pistes d’esquí de la Flégère. Des d’allà, on molta gent puja amb telefèric i es poden fer rutes, seguim caminant per una zona plana i amb unes vistes increïbles.
El camí deixa de planejar a un restaurant de les pistes d’esquí de Chamonix: Attitude 2000. Comencem a tenir gana, però volem acabar la pujada abans de parar, ja que veiem el pic de Brévent molt amunt, i l’experiència ens diu que dinar abans d’una pujada no és bona idea. Aprofitem per comprar aigua, que pel preu que té deu venir de la millor font d’aigua mineral del Mont-Blanc. Ens carreguem les motxilles i tornem a caminar, pujant a poc a poc degut a la gran pendent. En el nostre cap és l’últim esforç, ja que un cop a Brévent només ens queda una baixadeta fins a les Houches. Tot i que el camí és matador, les vistes són les millors de tot el TMB (els primers 3 dies no vam veure RES) i això ens motiva encara més a seguir.
Dinem a dalt de Brévent, l’únic pic del TMB, acompanyats per molts turistes que pugen amb un (altre) telefèric. Sí, les millors vistes també es paguen amb molta més gent veient-les. Després de dinar i un petit accident amb una vespa, ataquem l’última baixada, de “només” 1500 m de desnivell. Al principi les vistes segueixen sent precioses i el camí és agradable, es pot caminar bé i a més veiem molts isards. El camí, però, es va complicant a mesura que baixem, cada cop és més difícil, hi ha pedres, arrels i estem més i més cansats. Al Refuge de Bellachat tornem a comprar aigua i veiem un cartell que posa que encara falten 3 hores per les Houches.
Són les 3 hores més llargues que recordem haver viscut mai, però finalment arribem a Les Houches, on ens fem la foto de rigor per haver aconseguit completar tot el Tour du Montblanc. Estem rebentats però molt orgullosos de nosaltres.
Finalment, hem caminat durant 8 dies i mig i hem recorregut 3 països, fent 170 km a peu i pujant (i baixant) més de 9.000 m de desnivell.
