Florència: el nostre viatge
Itinerari
Diari
Dia 1: Primera impressió nocturna de la ciutat
Arribem a l’aeroport i tan sols sortir trobem el tram i l’agafem. El T2 que ens porta fins a la parada de Valfonda – Stazione Santa Maria Novella. Són uns 15 minuts de transport que et deixen al centre de Florència per 1,7 €.
Tot i que ens hem menjat uns entrepans a l’avió tenim ganes de menjar-nos la nostra primera autèntica pizza italiana. Tot caminant cap a l’apartament trobem un restaurant que ens sembla acollidor: ens partim una pizza i dues cerveses per 22 €. Esperem que l’autèntica pizza italiana sigui bastant més bona. De moment l’haurem de continuar buscant.
Igualment, la caminadeta ha valgut la pena perquè ja hem pogut veure un dels grans atractius d’aquesta ciutat: el Duomo. Ens ha deixat bocabadats. No ha sigut l’única sorpresa de la nit, perquè a pocs metres del nostre apartament ens hem trobat la Piazza della Signoria amb la font de Neptú, el Palazzo Vecchio i la torre Arnolofo, que visitarem d’aquí a uns dies. Hem aprofitat també per acostar-nos a veure el rapte de les sabines de Giambologna, una de les nostres escultures preferides.
Finalment, entrem a l’apartament amb moltes ganes que arribi demà i començar a descobrir Firenze.
Dia 2: Descobrint Florència i visitants els Uffizi
Al matí ens llevem i el primer que fem és anar a buscar esmorzar i un affogato a prop de la Basilica di Santa Croce. Provem un croissant de pistacchio i un panini de pernil. Un cop esmorzats i amb energia, anem a veure el Duomo: la idea és arribar més o menys d’hora per estalviar-nos cua per entrar. Arribem a les 9:45 (mitja hora abans que obrin les portes de la catedral) i ja hi ha molta gent fent cua. Ens hi posem i al cap d’una horeta estem dins. No sabem si anar-hi abans val la pena o si val la pena anar-hi més tard, però tenim la sensació que una hora de cua està força bé en comparació amb altres blogs que havíem llegit.
Mentrestant, aprofitem per anar observant i gaudint de les vistes que ens ofereix la plaça tota l’estona: és impressionant miris des d’on miris (no totes les hores de cues que hem fet al llarg de la nostra vida han sigut igual de boniques). Finalment, entrem dins del Duomo i, al principi, no és tan increïble des de dins com ho és des de fora, la decoració és molt simple comparada amb moltes altres catedrals d’Europa. La sorpresa està al final, on hi ha la cúpula de Brunelleschi. La seva grandesa es pot veure fins i tot des de la distància que ens separen: la cúpula fa 150 metres d’alçada i 55 de diàmetre.
Tot i la gent que s’acumula a fer fotos no pots deixar de mirar amunt durant molta estona per contemplar la bellesa i la proesa de l’obra, fins que et comença a fer mal el coll.
Sortim de la catedral amb ganes de continuar caminant per la ciutat, i passegem una estona fins a arribar a la Piazza della Repubblica. No ens sembla tan bonica com esperàvem, però hem de dir que és un dels punts neuràlgics de la ciutat i que val la pena veure-la. Travessem la porta i seguim fins a la Piazza Santa Trinita, on visitem l’església de la Santa Trinita. És una església petita al costat del pont que porta el mateix nom. De camí, ens hem trobat la que serà una de les nostres esglesietes preferides de la ciutat: la de Santa Margherita. És una petita església que hem vist de casualitat en un carrer estret, i que a dins s’hi respira una calma impressionant.
Després de fer una visita matinal molt eclesiàstica, hem anat a un dels view points de la ciutat: el Ponte Santa Trinita, des d’on es pot veure l’esplendor del Ponte Vecchio. Hem fet algunes fotos necessàries i imprescindibles per al record i hem seguit la nostra ruta fins al carrer de Santa Maria, on hi ha el Mercato Nuovo (el del porchelini): diu la llegenda que si poses una moneda a la boca del porc i cau a la reixeta que té a sota, segur que tornaràs a Florència. Després d’assegurar-nos tornar a aquesta ciutat meravellosa anem fins a visitar la que serà l’última església del dia: Orsanmichele. Activem les Firenze Cards i entrem a dins d’una església preciosa. Anteriorment, funcionava com a magatzem de cereals i petit hivernacle, i després va anar sent transformada fins a l’edifici que és actualment. A més, a la segona planta de l’edifici hi ha un petit museu amb les escultures que podies trobar a l’exterior antigament, i les vistes són meravelloses.
Hem buscat un restaurant a prop del mercat central, la osteria Pepo, on hem provat el que ells diuen que és el millor tiramisú de Florència. No sabem si és el millor o no, però sí que podem dir que era boníssim.
Amb l’energia carregada, ens dirigim a la Galeria dels Uffizi, on tenim entrada reservada amb la Firenze Card. Ens hem estat unes 2 hores i mitja a dins les galeries, on hem pogut veure obres espectaculars com el naixement i la primavera de Venus, el retrat dels ducs Urbino, la medusa de Caravaggio, l’anunciació de Leonardo da Vinci, la Judit decapitant a Holofernes d’Artemisa, entre molts i molts altres quadres espectaculars.
Tenim ganes de veure més vistes de Florència i aprofitem que tenim la Firenze Card per entrar als Giardino Bardini, per arribar-hi hem de travessar el Ponte Vecchio i començar a descobrir el barri d’Oltrarno. Arribem als jardins i aprofitem per descansar una mica al bar amb terrassa de dalt de tot.
Mentre gaudim de la golden hour, tornem a travessar el Ponte Vecchio, escoltem algun músic de carrer meravellós i gaudim d’una estona màgica a la ciutat, on tot està en calma. Sopem a prop de l’apartament, al Convivo, on fem unes pizzes i un gintònic per acabar el dia.
Dia 3: Ens emocionem veient el David de Michelangelo
Ens llevem d’hora un dia més per anar a visitar aquesta meravellosa ciutat. Tenim reserva (sí, un cop més la meravellosa Firenze Card), per veure la Galleria Accademia, on hi ha el David de Michelangelo.
Entrem dins i només veiem quadres i alguna escultura que no ens convenç, fins que canviem de sala i ens trobem el meravellós David. Està posat de manera que quan entres a la sala el veus al fons, il·luminat i en tota la seva esplendor. Realment, encara que hagis vist moltíssimes fotos és impressionant i és molt difícil descriure en paraules el moment de poder gaudir d’una de les estàtues més meravelloses del món. Estem força estona observant totes les filigranes i detalls que veiem incrustats en el marbre blanc, sense poder-nos creure que estem aquí, veient aquest prodigi i pensant com és possible que a partir d’un marbre que volien llençar, en va poder sortir aquesta gran figura. Veiem també la part del museu d’instruments musicals, i ens acomiadem del David molt contents i emocionats de tenir la sort de poder gaudir de tot això junts. Veure el David era una de les motivacions que teníem per fer aquest viatge i és realment espectacular.
En sortir de la Galeria hi ha l’Antico Vinaio (un dels molts que hi ha escampats per la ciutat), on comprem una típica Schiacciata, els entrepans amb pa de focaccia típics de la ciutat. Ens el mengem davant la Universitat de Florència envoltats de coloms i pardals.
Com que estem a dalt de tot de la ciutat, aprofitem per visitar tot el que tenim a prop: el Palau dels Medici i el mausoleu de la famosa família. El Palazzo Medici està bé, però no és massa impressionant: ens falta informació de què és cada sala. Val la pena entrar-hi per veure la Capella dels Reis Mags, una sala petitona on feien les reunions familiars, que està tota sencera pintada amb frescos de l’arribada dels Reis Mags a la ciutat.
Sense gaires expectatives entrem al mausoleu de la família, que es troba a darrere de l’església de San Lorenzo. Si no fos per la Firenze Card no sabem si hi hauríem entrat, i hagués estat un gran error. Al principi no li trobem la gràcia, però quan entrem a la Basílica veiem la impressionant cúpula on hi ha enterrats els personatges principals de la història de ciutat: alguns membres de la família Medici. No sabem si és per la sorpresa o perquè realment la sala és espectacular, però ens sembla un must a afegir a la visita de la ciutat.
Recuperats de la impressió de veure llocs inesperats, ens dirigim al mercat central: tot i que té poc de mercat i mot de guirilàndia, l’ambient ens agrada. Està ple de petits restaurants tipus foodtruck i moltes taules per menjar. Tot i la dificultat de trobar lloc, aconseguim prendre un apperol envoltats de gent anant i venint tota l’estona. Ens agradaria dinar aquí, però no tenim gana i decidim seguir les nostres visites. Avui a la tarda tenim intenció de descobrir Oltrarno del tot.
Comencem anant a veure la Capella Brancacci, que no ens impressiona massa. Dinem un poke bowl ràpid, i fem un cafè sense affogato a un lloc “típic” que ens sembla una mica postu. Passegem per Oltrarno, que és un barri encantador. Veiem el palau de Bianca Capello, i visitem la Cappella de Santo Spirito. Tot i que l’església és molt normal i no té massa encant, sí que ens distraiem veient les parades del mercat de davant.
De moment, Oltrarno ens sembla un barri bonic on passejar, però les visites que hem fet no valen massa la pena. Encara no hem entrat en una de les joies del barri i de la ciutat: el Palau Pitti, cap on hem d’anar fent via. Abans, però, fem un gelat a la gelateria Pitti i ens el mengem a la plaça just davant del Palau on van acabar vivint els Medici.
Finalment, entrem al palau, com sempre, amb la nostra estimadíssima Firenze card. Comencem visitant la Galleria Palatina, que ens encanta: hi ha moltes obres i les habitacions són increïbles. Realment, a Florència no hi ha ni un racó sense grans obres d’art, i això ens sembla fantàstic. Per canviar una mica d’aires, visitem també el museu de la moda que es troba dins del mateix palau i és força distret. Continuem amb la Galleria d’arte moderno, que té algunes obres diferents, ja que principalment són dels segles XVIII i XIX, però ja se’ns fa una mica llarg. Per acabar, visitem la sala del tresor del palau. Tot i que el tresor en si no ens interessa, les sales prèvies per arribar-hi són realment impressionants: juguen amb la perspectiva d’una manera molt intel·ligent i et fa l’efecte que et trobes en un palau diferent en cada sala que visites.
En general, el palau Pitti és un edifici impressionant. Ens ha faltat veure els jardins Boboli, que és el “petit” jardí del palau on vindrem demà. Cal tenir en compte que a Florència tot tanca a les 18 i poc: als jardins l’última entrada és a les 17:30 i al palau et deixen entrar fins a les 18:00 h.
Volem pujar a la Piazzale Michelangelo, des d’on hi ha més vistes de la ciutat. De camí, aprofitem per passejar per les botigues d’Oltrarno, on compraríem mil peces de ceràmica i altres records per emportar-nos a casa.
Comencem a pujar per uns jardins amb fonts i escales fins a arribar a dalt de la Piazzale Michelangelo. Veiem molta gent amb sopar per endur instal·lats per quedar-se durant estona allà. Les vistes són boniques i segur que la posta de sol ho ha de ser, però s’hi ha d’anar amb temps per tenir lloc per seure. A nosaltres ens sembla que pujar per veure les vistes val la pena perquè realment és preciós i s’hi respira un aire de tranquil·litat molt especial.
Al cap d’una estona i unes quantes fotos, baixem i anem a fer un vi a una buschetta del vino, unes finestres que hi havia als palaus per a poder comprar vi a granel i que es van reobrir durant la pandèmia de la covid. Ara les aprofiten els bars per a vendre vi caríssim i fer la broma de la foto. Tot i que és curiós trucar al timbre i demanar una copa de vi a través d’una finestra a la paret, és un vi molt car i no massa bo.
Busquem un lloc per sopar que no podem recomanar. Està bé però res de l’altre món. Si busqueu bones recomanacions de gastronomia, ens sap greu, però no és el que busquem ni preparem abans d’un viatge i, per tant, sempre acabem a última hora en algun lloc on tinguin una taula i més o menys un bon preu. A més, ens fa la sensació que l’oferta gastronòmica, tot i que segur que és bona, no és massa variada.
Dia 4: Les millor vistes de Florència
Dilluns és el dia que tanquen els museus, però no per això no tenim coses a fer i visitar a la ciutat. Comencem visitant el Palazzo Vecchio, on també havien viscut els Medici, i aprofitem per pujar a la Torre di Arnolfo. El Palau està situat a la Piazza della Signoria, molt a prop del nostre petit apartament i hi hem passat cada dia, per això en tenim especials ganes.
Com sempre, la visita del Palau està plena d’obres d’art i sales de reunions, habitacions, sales de tresors, sales amb mapes i no deixa de meravellar-nos. Per acabar, pugem a la torre del palau, des d’on hi ha unes de les millors vistes de la ciutat. Òbviament, les dues visites estan incloses en la Firenze Card. Des de dalt veiem la ciutat des de 360° i és impressionant. Com que ja fa dos dies que passegem pels carrers estrets de sota, ens és fàcil situar tot el que anem veient, però la vista més increïble és la de la catedral, que destaca per sobre de totes les casetes i altres esglésies que es poden observar. No podem deixar d’observar la magnificència de l’edifici.
Quan ja fa una bona estona que admirem la ciutat, baixem i sortim del palau, per visitar ben visitada la Piazza della Signoria. Entrem a la Loggia dels Lanzi, un espai de la plaça on hi ha obres a l’aire lliure. No són obres poc interessants precisament, sinó que s’hi poden veure el Perseo de Benvenuto Cellini, i el Rapte de les Sabines de Giambologna, entre molts d’altres. Ens quedem una estona esquivant més turistes que les volen veure i constatem, un cop més, la riquesa artística d’aquesta ciutat.
Ens parem davant la Fontana de Nettuno i una estàtua de Cosimo I de Medici, que ja havíem vist, però no hi havíem prestat atenció.
Abans de dinar volem visitar la Basílica de la Santa Croce i fem una paradeta per un affogato a la plaça que porta el seu nom. La basílica és important perquè hi ha les tombes dels grans personatges que ens han acompanyat tots aquests dies: Galileo Galilei, Michelangelo, Dante o Maquiavel, i molts més. Tot i que no hem parat de visitar esglésies, a l’interior de la Santa Croce s’hi respira un aire especial, de grandesa, respecte i agraïment a tots els grans genis que han fet de Florència la ciutat que és avui en dia. A més, els frescos de les parets i la llum que entra a la basílica ens deixa sense paraules una altra vegada.
Tenim gana i aprofitem que estem a prop per anar a visitar el barri de Sant’Ambrogio que ens faltava per veure. És un barri molt tranquil per on es pot passejar. Trobem un pati preciós amb un bar restaurant on fan un menú del dia boníssim i barat. Dinem tranquil·lament assaborint una estona sense massa gent. Tornem passejant cap al centre per la Via Pietrapiana, passem per la Loggia del Pesce i arribem al Museu Galileu, on fem una parada per visitar-lo. No ens sembla especialment interessant i a més ens trobem una visita d’un institut, i als adolescents tampoc els sembla massa interessant perquè estan una mica dispersos.
Quan acabem la visita al museu aprofitem la tarda per tornar a Oltrarno i visitar els jardins Boboli, ja que ahir no vam tenir temps. Com que ens va agradar molt el gelat d’ahir, repetim abans de començar la visita als jardins. És sorprenent la grandesa dels Boboli, una mostra més de la riquesa i poder dels Medici. Passegem durant molta estona entre camins amb xiprers, fonts i jardins botànics dins del jardí, sembla un joc de nines russes. Des de dalt de tot dels horts podem tornar a observar la ciutat. Seiem a un banc on s’està fresquet per fer un sketch, un dels objectius del viatge que de moment no estem complint. Ens fan fora dels jardins i ens dirigim cap al punt de trobada amb un free tour dels misteris de Florència. Tenim ganes d’acabar de descobrir curiositats de la ciutat que hem estat visitant.
El tour és força interessant: ens expliquen algunes històries dels Medici, i també altres misteris que envolten la ciutat. És una manera diferent de conèixer com funcionava antigament i més actualment i, encara que sembli impossible, passar per carrerons que encara no hem trepitjat. Acabem el tour al Ponte Vecchio, és tard i tenim gana. Anem a sopar una pizza molt bona al Mamma Eat.
Dia 5: Arrivederci, Firenze
Avui és l’últim dia de viatge i encara ens queden visites pendents. Tenim un free tour especialitzat en els Medici i la seva història que ens anirà bé per acabar de situar tota la informació que hem anat acumulant fins ara.
El punt de trobada és a prop del cinema-llibreria Giunti Odeon, per on hem passat cada dia i sempre hem trobat tancat o a punt de tancar. Avui és obert i entrem. El Giunti Odeon és una llibreria situada dins d’una antiga sala de cinema, on avui encara fan algunes sessions de tant en tant. Si us agrada tenir llibres de record dels vostres viatges, és un molt bon lloc on anar, nosaltres en vam comprar un de cuina per intentar endur-nos la millor part de la gastronomia italiana: les pizzes.
El tour dels Medici és meravellós, el nostre guia és un apassionat de la història de Florència, sobretot dels Medici. Si us interessa, el podeu seguir al seu instagram i fer el tour amb ell. Durant el matí passem per molts llocs que ja coneixem i n’acabem de descobrir els seus secrets. Acabem a Oltrarno, on dinem i fem l’última passejada de comiat.
Anem a l’apartament a recollir les motxilles i de camí cap a l’aeroport no perdem l’oportunitat de visitar encara més esglésies. Passem una última vegada pel Duomo i entrem a la Basílica de San Lorenzo, que no val gaire la pena.
Com que hem d’agafar el tram fins a l’aeroport a l’estació de Santa Maria Novella, visitem també l’església, que sí que és molt bonica. Així, diem adeu a Florència, una ciutat que durant quatre dies ha sigut casa nostra i que hem gaudit molt, ens ha emocionat i que sempre recordarem amb molt d’amor.
